EDITORIAL 21-2 Quan Sumar és Dividir

Està demostrat que en política 2 + 2 no solen ser 4, no quadren les matemàtiques.

No és una ciència exacta.

S’està treballant en determinats ambients socials, cívics i polítics per articular una proposta «Catalunya Suma», amb la pretensió de sumar el vot dels NO independentistes, per presentar un front unit constitucionalista.

I entre els diferents actors comencen els problemes:

«Que si tu no perquè vas fer això».

«Que jo tinc un 1% més de vot a les municipals».

«Que si el teu candidat és lleig i gran».

«Doncs el teu és un pipiolo i un fluix».

«Que això està condicionat al fet que s’aprovi en les Antipodes, perquè aquí és un tema de supervivència i allà un dels sumands va de sobrat i no vol sumar».

«Que aquí som els que som, Tu i Jo = 2, i els altres o són lletjos, o no tenen representació suficient, No sumen, … Doncs que aguantin i empassin.

Hi ha partits i organitzacions petites sense representació parlamentària, que a Catalunya sumats tots els seus percentatges s’aproximen a el 5% vot emès, ens sentim totalment menyspreats per aquests egoismes i curtesa de mires.

Els que representem a aquestes organitzacions només volem participar i aportar el nostre granet de sorra, no demanem llocs de «sortida» a les llistes, que en una llista amb 85 noms com és el cas de Barcelona, ja va bé que ocupem els últims llocs.

A canvi d’aquesta visualització i aportació a l’esforç de SUMAR, defensarem a mort Suma Catalunya i aportarem la nostra gent i entusiasme.

Perquè això és el que la ciutadania constitucionalista està demanant a Catalunya … UNITAT i FERMESA.

Deixar de barallar-vos i fer un front comú de veritat’.

Perquè després dels últims dels seus plantejaments xenòfobs i pseudo-racials, aquests ens contemplen com els nazis als jueus …. a punt d’ofegar-a la mar Bàltic o per fer-nos encenalls .

És el petit gest que diferencia lluitar per una causa compartida, per una causa comuna.

Que pot mobilitzar molta gent, no només als que puguem aportar individualment, sinó a tots aquells que veuen una llum d’esperança.

Però clar, aquí és on salta la llebre i sonen les alarmes.

Perquè, pensen alguns, que incloure’ns en llistes de Candidatures o simplement posar els nostres logos en un dibuix sota el símbol de Catalunya Suma és donar-nos visibilitat i abans de permetre als votants que ens vegin junts … És preferible que segueixin governant els separatistes, supremacistes i xenòfobs racials, abans de permetre que algú vegi sigles que potser ens alterin el futur.

Una suma és una suma de tots els sumands, per petits que siguin.

Encara que si admetem que en aquest cas l’ordre dels sumands si pot alterar el producte.

Per això nosaltres els últims de la fila.

Si és que realment es vol sumar.

Si el que es vol és sobreviure caldria recórrer a la paròdia i dir:

«Tots som constitucionalistes, però uns som més constitucionalistes que altres»

Com si en això de la defensa de la Constitució depengués de per on bufa el vent.

Això no és lluitar per una causa compartida.

És el de sempre.

Llavors el que s’està fent és dividir, no sumar.

Daniel Urbia Amat
Vocal Comitè Executiu per a Catalunya
Polítiques Socials i Igualtat

Comparta facilmente este contenido en otras redes sociales

Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email
Share on linkedin
Share on facebook

Deja un comentario